Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
amablement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera amable, amb amabilitat. [...]
|
|
2.
magriscolis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magristó . Una noia magriscolis, de veu esquerdada, l'atengué amablement. [...]
|
|
3.
desairar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3. [...]
|
|
4.
somriure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu. [...]
somriure1
|
somriure1
1 v. intr. [LC] Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement.
2 v. intr. [LC] Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu.
3 v. intr. [LC] Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu.